Qüestió d’amor propi: Introducció i propostes de treball de lluïsa julià

Àngela, una dona a punt de passar la frontera dels cinquanta, es confessa culpable d’haver caigut en el parany teixit per la seva pròpia fragilitat. Al regust amarg, barreja de sentiment de ridícul i de desencís, marca la pauta d’una reflexió lúcida sobre un episodi amorós viscut amb precipitació apassionada, alimentada, únicament, per paraules tendres i afalacs embolicats en paper de cel·lofana. Ara, ferits tant ella com l’amant per allò que consideren una qüestió d’amor propi, es veuen abocats a un joc agre, amb intercanvi de cops baixos, en què la personalitat de tots dos es posa en evidència.