El professor emocionalment competent: Un pont sobre «aules» turbulentes

Des del precís instant en què el professor es presenta a l?aula davant dels alumnes es desencadena una successió de relacions interpersonals que impliquen un contagi ineludible d?emocions. Aquestes relacions comporten uns intercanvis d?influències que convé conèixer i regular, ja que en cada moment de l?aula hi ha somriures, preocupacions, desencants o il·lusions, tant en el professor com en els alumnes. Competències socioemocionals com l?autocontrol, la resiliència, el control del nivell d?ansietat o l?equilibri sensible són avui dia eines imprescindibles tant per prevenir problemes propis com per optimar la capacitat d?influència sobre els alumnes i mantenir un bon nivell de satisfacció professional i personal. Quan recordem els que en el passat van ser els nostres millors professors i els motius pels quals els hi considerem, gairebé sempre els associem a qualitats socials i emocionals, com ara la proximitat, l?empatia o la disponibilitat emocional; mentre que, en canvi, els més mal considerats ho són per les seves mancances socials i emocionals.